LA NÚRIA JIMÉNEZ, MARE DE LA NOSTRA ESCOLA, ENS PRESENTA EL SEU LLIBRE: " UN INSTANT PER DECIDIR, UNA VIDA PER VIURE-LA"

Núria Jiménez, mare de la nostra escola, ha decidit publicar en un llibre les seves experiències quan li van detectar, a la filla que esperava, una hernia diafragmàtica congènita (HDC), una malaltia que només afecta un de cada 3.000 nadons.
El dijous 18 d'abril se'n fa la presentació a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll a 2/4 de 8 del vespre.

El dia de Sant Jordi, el podreu comprar a la parada de llibres de l'escola.
Els beneficis del llibre que ha escrit es destinaran a la investigació mèdica per a nounats de l'Hospital de Sant Joan de Déu.


El que la Núria ens explica del seu llibre:
Moltes vegades la vida et canvia les expectatives d’un dia per l’altre; simplement un instant és suficient per a que totes les prioritats i plans de futur quedin en un segon terme i deixin de tenir importància.
Quan et comuniquen que el nadó que amb tanta il·lusió esperes té un problema important, penses que la vida és cruel amb tu i que et castiga injustament. A mesura que passa el temps, busques una resposta a la pregunta que ressona al teu interior intentant buscar una justificació, una relació de causa-efecte que expliqui perquè t’ha passat això a tu. Però després d’aquesta primera reacció, descobreixes que de totes les experiències i vivències se n’aprèn i que t’ajuden a créixer com a persona en molt àmbits de la vida.
Després de molt de temps de reflexionar, m’he decidit a publicar aquestes memòries íntimes, creient que amb elles, potser podria ajudar a d’altres pares o mares que tinguin un fill malalt i sentin que la vida els posa a prova.
A través d’aquestes pàgines, m’agradaria que descobríssiu moltes coses que he anat aprenent jo i que ara, m’ajuden a tirar endavant cada dia davant de cada obstacle. Aquest projecte ha significat per mi la meva teràpia i m’ha servit per fer un homenatge a la petita gran família que tinc.
Tot i que sóc conscient que amb aquest llibre potser no seré capaç de transmetre la magnitud de les meves emocions en cadascun dels moments, vull intentar fer somriure explicant el que a mi em feia feliç, emocionar explicant el que em feia plorar, transmetre esperança contant allò que a mi me’n feia sentir i fer sentir il·lusió narrant les meves il·lusions…així doncs, si puc transmetre una mínima part dels sentiments que jo he viscut durant tot aquest temps penso que puc ajudar a aquells que pateixin situacions semblants a no sentir-se sols, a pensar que d’altres persones han passat pel mateix i a veure que han trobat una nova i bonica manera de viure”.